Què li passa a l’Espanyol?, per Rubén Martínez | OneFootball

Què li passa a l’Espanyol? És la pregunta que es fa tot l’entorn perico. És el desconcert de veure com un equip que va tancar el 2025 amb un ple de 15 punts de 15 possibles, ha gripat elmotor en aquest 2026. Els números són els que són. L’Espanyol encara no coneix la victòria aquest any, no han puntuat en la segona volta i suma un raquític 1 de 18 punts possibles. Quatre derrotes consecutives que certifiquen la baixada de rendiment dels de Manolo González.

És dur, però era previsible. Signar 34 punts en una primera volta va ser una heroïcitat, i pretendre calcar aquests números en la segona era, senzillament, missió impossible. Per futbol, per moments de forma i per aquests petits detalls que ara surten creu. És cert: en les últimes quatre jornades, l’Espanyol no ha controlat aquests detalls i s’ha vist clarament perjudicat per decisions arbitrals controvertides.

Però atenció: els de groc no poden ser l’excusa per tapar l’evident. La baixada física hi és. La falta de frescor i el cansament a les cames d’un dels equips que més ha corregut de tota LaLiga ha arribat, precisament, amb el mercat d’hivern. I quan les coses no surten… no surten.

L’Espanyol ha perdut competitivitat. Aquella fúria en els duels, aquella capacitat d’agafar-se al partit, s’ha esfumat. Curiosament, sent el segon equip que més vegades ha remuntat en aquesta lliga —només per darrere del Barça—, ara li costa déu i ajuda gestionar un avantatge o reposar-se d’un cop.

I el més preocupant: el nivell defensiu ha caigut en picat. L’equip concedeix i encaixa amb una facilitat esbalaïdora. No tanquen la porta. En les primeres disset jornades, l’Espanyol va encaixar disset gols. Una mitjana d’un per duel que li permetia mantenir-se sempre dins del partit. En els sis compromisos disputats en 2026 ha rebut catorze gols. Més de dos per partit. El doble que en la primera volta.

Dit això, calma. Una plantilla que ha estat capaç de sumar 34 punts s’ha guanyat el crèdit suficient perquè hi creguem. Ho deia Pol Lozano en roda de premsa i té raó. Però posem els peus a terra: la plantilla de l’Espanyol no és de competició europea; simplement ha fet 34 punts. No és el mateix.

La realitat d’aquest club és viure una temporada tranquil·la. Somiar amb Europa era lícit, fins i tot lògic pels números, però el club —més enllà de la plantilla— no està estructurat avui per a aquest objectiu. No som davant d’una situació alarmant ni crítica. No parlem de finals encara. L’Espanyol està en un moment que tot equip pateix en algun moment del curs.

Ara toca veure la resposta de Manolo González i els seus jugadors. L’esdevenir del curs dependrà de tornar a les bases: recuperar la confiança, controlar els detalls i tancar la porteria. Ja han demostrat que saben fer-ho; ara, només han de tornar a plasmar-ho.