Son Moix ha de ser, per a l’Espanyol, per Rubén Martínez | OneFootball

Son Moix ha de ser, per a l’Espanyol un parèntesi. Una jornada que mai hauria d’haver passat, però que l’equip va patir de manera greu. Inversemblant. Malgrat que afecti els futbolistes i l’ambient, pensar en el que va succeir a Mallorca només servirà per retreure’s coses. Per minvar una confiança que ja està ben tocada després de no guanyar en aquest 2026. Com a molt, l’Espanyol s’ha d’agafar a la primera meitat contra l’equip de Martín Demichelis: on sí que es va competir i l’equip es va posar per davant. Res més. Qualsevol por a l’actuació arbitral… no farà més que perjudicar els interessos blanc-i-blaus.

La sensació d’impotència i ràbia és real. I aquesta setmana s’ha viscut com poques vegades havia passat en els darrers anys, fins i tot despertant vells fantasmes com Mestalla o el gol fantasma d’Antoine Griezmann contra l’Atlético de Madrid. No dic el contrari.

Ara bé, tots sabem que queixar-se poc serveix, només per sentir-nos millor, això sí… D’acord, però seria irreal pensar que una queixa al Comitè Tècnic d’Àrbitres o a la Real Federació Espanyola de Futbol serveix per a alguna cosa. Poden reconèixer l’error, i tant. Fallar és una condició vital de l’ésser humà, però els punts no els retorna ningú. Tampoc crec en conspiracions i vetllo per l’honestedat dels àrbitres.

I això ho dic sabent que l’Espanyol va sortir greument perjudicat de Son Moix, però no va perdre per aquesta acció. Ni de bon tros. Ja amb un jugador menys les sensacions no eren gaire bones. L’autocrítica és molt necessària en un moment en què s’han signat quatre punts de 33 possibles.

A banda de la polèmica, futbolísticament l’Espanyol ha de recuperar el to competitiu que es veia contra l’Elche Club de Fútbol i el Real Oviedo. No anirà enlloc si no és ultracompetitiu com ho va ser a la primera volta. Perquè quan s’iguala amb el rival, i a sobre amb equips d’un nivell similar, poden aparèixer les individualitats diferencials.

El millor exemple va ser el partit contra el mateix Getafe al Coliseum. El conjunt blanc-i-blau va plantejar un partit de tu a tu, molt agressiu en l’àmbit de duels i, finalment, la qualitat va sortir en forma de pilota aturada. Tanmateix, ara l’equip de José Bordalás està en el seu millor moment de forma del curs encara que fora de casa baixi el nivell.

Podem parlar ja de crisi, però al mateix temps de punt d’inflexió. És el que ens permet la llengua. Però, quant de temps hem parlat de punts d’inflexió? La realitat és que arriba un altre duel vital dissabte contra el Getafe CF.

L’Espanyol no pot permetre que el soroll de Son Moix es converteixi en una cortina de fum que tapi les mateixes mancances. És l’hora de tancar el parèntesi, de mirar-se al mirall amb honestedat i de demostrar, d’una vegada per totes, que aquest equip té la fam i el caràcter necessaris per deixar de parlar de punts d’inflexió i començar a parlar, per fi, de victòries.